L'energia i el medi ambient
1. Introducció
El concepte de medi ambient ha evolucionat des del seu origen. En general, fa referència a l'entorn vital d'un individu. És a dir, al conjunt d'elements físics, biològics, socioeconòmics, culturals i estètics que interactuen entre si, amb l'individu i amb la comunitat on viu, i que en determinen el comportament.
És conegut que les activitats que integren el sector elèctric són fonamentals per al desenvolupament d'un país. Però no s'ha de deixar de banda que la producció, el transport i el consum d'electricitat produeixen impactes ambientals de més o menys importància, que poden tenir efectes localitzats o globals.
Si bé la legislació ambiental és relativament jove, la protecció del medi ambient és present en tots els àmbits i s'ha convertit en un aspecte fonamental en la formació de les persones. Dins d'aquest sector les empreses elèctriques incorporen la sostenibilitat ambiental com un element clau de la seva estratègia de desenvolupament per a minimitzar l'impacte de les seves activitats industrials.
2. Contaminació atmosfèrica
Entenem per contaminació ambiental la incorporació de substàncies o d'energia al medi per sobre de la seva capacitat d'assimilació o de recuperació. En el moment en què aquesta incorporació es fa d'una manera artificial i per sobre d'uns valors límit, podem parlar de contaminació atmosfèrica.
La pluja àcida
La pluja àcida és una de les parts de la contaminació atmosfèrica més estudiades. Es produeix
quan l'aigua dels núvols es combina amb òxids de sofre SO
x o nitrogen NO
x. eneralment, la pluja àcida es produeix als núvols alts on l'SO
x i els
NO
x reaccionen amb l'aigua i l'oxigen, formant una dissolució diluïda d'àcid nítric (HNO
3) i àcid sulfúric (H
2S0
4), que es dissocia en l'aigua alliberant els protons (H
+) , és a dir, acidificant l'aigua. La radiació solar augmenta la velocitat d'aquesta
reacció.
SO
2 + O
2 → S
3
NO + O
2 → NO
2
SO
3 + H
2O → H
2SO
4
NO
2 + H
2O → HNO
3
Aquests contaminants arriben a les parts baixes de l'atmosfera a través de la pluja i es dipositen sobre les plantes, animals, infraestructures humanes, etc. El seu caràcter àcid provoca un efecte corrosiu sobre aquests elements, perjudica la salut dels éssers vius (fins pot provocar-ne la mort) i danya les estructures i materials. Per aquest motiu, la pluja àcida pot provocar problemes greus en els ecosistemes, fet que ha generat la creació i aplicació de polítiques molt estrictes entorn dels límits d'emissió de les instal·lacions de combustió amb el fi de reduir el fenomen..
Contaminació ambiental
Des de fa uns anys, el sector elèctric espanyol treballa en el camp de la contaminació atmosfèrica. Per a evitar aquest fenomen, les centrals tèrmiques de combustibles fòssils disposen d'equips de descontaminació per a netejar els gasos i fan servir combustibles de més bona qualitat ambiental. En aquest sentit, els últims anys, també s'està impulsant la tecnologia del cicle combinat en la generació d'electricitat, ja que aquesta mena d'instal·lacions ofereixen una gran eficiència i un menor impacte ambiental.
3. Efecte hivernacle
El terme efecte hivernacle fa referència al fenomen natural pel qual la Terra es manté calenta gràcies a la presència a l'atmosfera d'uns gasos que absorbeixen i retenen la radiació solar.
Els responsables d'aquest efecte en l'atmosfera són els anomenats gasos d'efecte hivernacle,
principalment el vapor d'aigua
(H
20), el diòxid de carboni (CO
2) i l'ozó (O
3) i, en menor proporció, altres gasos com el metà (CH
4), l'òxid nitrós
(NO
x), l'hexafluorur de sofre (SF
6) o els fluorocarburs (CFCs).
Al llarg de l'últim segle, la concentració d'aquests gasos ha incrementat notablement com a conseqüència de les emissions a l'atmosfera d'origen antròpic (sobretot la combustió de combustibles fòssils), i ha donat lloc al conegut escalfament global, o canvi climàtic, del planeta.
Fa més de dues dècades que es va manifestar públicament l'alarma provocada entre la comunitat científica pel canvi climàtic i la seva relació amb els gasos d'efecte hivernacle, però no va ser fins a la dècada dels noranta quan els països industrialitzats es van comprometre a reduir les emissions d'aquests gasos. Aquest esforç comú internacional es va reflectir en la signatura del Protocol de Kyoto el desembre del 1997. Els països industrialitzats que participen en aquest protocol es comprometen a reduir en un 5,2% les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle en el període 2008-2012, respecte als nivells del 1990.
Les empreses elèctriques han de continuar fent inversions econòmiques per a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i millorar l'eficiència de les seves instal·lacions, invertint en centrals de cicle combinat i d'aprofitament d'energies renovable. Actualment, el canvi climàtic es perfila com el repte medioambiental més important per al conjunt de la societat.
4. Contaminació de les aigües
Per a la producció de l'electricitat, cal fer servir una gran quantitat d'aigua. Una part d'aquesta aigua es destina a esdevenir vapor, prèviament destil·lada. Una altra part es fa servir per als processos de neteja, manteniment, etc. Però la gran majoria de l'aigua usada serveix per a refrigerar el sistema termoelèctric.
Els tractaments necessaris per a purificar l'aigua demanen l'ús de reactius químics àcids i bases, els quals una vegada usats es tracten específicament per a poder-los recuperar o neutralitzar i reduir-ne l'impacte en el medi. D'aquest procés s'obté, també, una solució hipersalina, la qual es torna al medi sota control.
L'aigua destinada a la refrigeració surt més calenta que la temperatura inicial. Aquesta aigua, que no ha passat per cap mena de tractament químic, es torna directament al medi. Perquè no es produeixi contaminació tèrmica, la qual podria produir canvis en els ecosistemes (riu, mar, etc.), es fa un seguiment i un control estrictes de la temperatura de retorn, i en la majoria dels casos això exigeix la implantació de sistemes de refrigeració específics.
A més, la majoria de les centrals tèrmiques disposen d'una planta depuradora per a garantir que els volums d'aigua sobrera no continguin substàncies nocives per al medi ambient.
5. Altres impactes
Per a poder gaudir de l'electricitat cal disposar de grans infraestructures i d'una gran quantitat de recursos. Aquest sistema crea una sèrie d'impactes en el medi que se sumen a la contaminació atmosfèrica i de les aigües:
-
Impactes sobre la flora i la fauna: destrucció o modificació de l'hàbitat directament o indirectament per la construcció d'infraestructures, l'existència de camps electromagnètics derivats del cablejat d'alta tensió, electrocució o col·lisió d'animals amb els cables, etc.
-
Impacte paisatgístic: qualsevol infraestructura modifica el valor paisatgístic de la zona (naus, xemeneies, torres, etc.).
-
Impacte sobre el sòl: abocaments accidentals (olis, arenes), moviments de terra, erosió durant la fase de construcció, construcció de carreteres d'accés, etc.
6. Desenvolupament sostenible
El desenvolupament sostenible és el que satisfà les necessitats del present sense posar en perill la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seves pròpies necessitats.
El creixement de l'economia nacional és un factor que inevitablement fa augmentar el consum energètic. Tot plegat es tradueix en problemes mediambientals de més envergadura. Aquesta estratègia suposa una nova manera de pensar i un canvi en les actuacions anteriors, ja que dins d'aquesta definició de desenvolupament sostenible el medi ambient es passa a considerar un recurs exhaurible. Davant d'aquesta situació apareix la necessitat de fer un ús racional de l'energia per part de tots els participants del mercat energètic i d'aquesta manera es pretén millorar la competitivitat de l'economia i reduir els impactes ambientals vinculats al sector elèctric.